Informe de la Unesco per la Comissió Internacional per a l’educació del segle XXI, 1996 (Informe Delors)

«… Per fer front als reptes del segle XXI, seria indispensable assignar nous objectius a l’educació i, per tant, modificar la idea que ens fem de la seva utilitat
… Una nova concepció més àmplia de l’educació hauria de portar a cada persona a descobrir, despertar i incrementar les seves possibilitats creatives, actualitzant així el tresor amagat en cada un de nosaltres, …
Avui la Unesco exposa que «L’Informe Delors» proposa una visió holística i integrada de l’educació, basada en els paradigmes de l’aprenentatge al llarg de tota la vida i els quatre pilars pedagògics: aprendre a ser, aprendre a conèixer, aprendre a fer i aprendre a viure junts. «

Rafael Yus, 2001, Educació Integral, una educació Holística per al segle XXI.

«Proposem l’Educació Holística com a resposta al repte de la transversalitat o l’educació integral, per la seva espacial èmfasi en cadascuna i totes de les potencialitats humanes. … Si el segle XXI ha de veure l’arribada d’una cultura ultramoderna arrelada en una visió del món més orgànica, ecològica i espiritual, llavors hem de contemplar canvis importants en l’escola tradicional, incorporant molts dels principis dels educadors holístics dels dos últims segles, amb la lògica actualització dels nous coneixements de la ciència pedagògica …

Cent anys després de la irrupció de l’Escola Nova, icònica el primer terç del segle XX al món occidental -Catalunya inclosa-, el debat educatiu global tracta de definir què vol dir avui educació de qualitat, quines són les necessàries competències per a la vida, i que mecanismes permeten avaluar-les, mirant alhora d’superar la forta inèrcia d’un model d’escola transmissora i academicista creada per a la societat industrial ja desapareguda.

Ho mostra la Declaració d’Incheon Educació 2030, adoptada aquest any pel Fòrum Mundial d’Educació de la UNESCO, en afirmar que «L’educació de qualitat afavoreix la creativitat i el coneixement i assegura l’adquisició de les competències bàsiques d’alfabetització (literacy) i numèriques (numeracy), així com de competències analítiques, de resolució de problemes, i altres competències cognitives, interpersonals i socials d’alt nivell ». Però molts sistemes educatius encara se centren en la mera transmissió de coneixements disciplinaris, i confonen millorar competències numèriques amb incrementar les classes de matemàtiques, o millorar competències lectores amb fer llegir els nens el més aviat possible.

La UNESCO, Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, ha estat al capdavant del debat mundial per repensar l’educació. El va estar el 1972 amb l’Informe Faure i la idea que l’educació és al llarg de tota la vida, i també el 1996 amb l’Informe Delors, L’aprenentatge: Hi ha un tresor amagat a dins, que recordava que l’educació va molt més lluny del «saber»: si no aprenem també a fer, a ser, ia viure junts, l’aprenentatge és incomplet. Ara, en Repensar l’Educació, 2015 la UNESCO revisa i actualitza l’influent informe Delors, i ho fa urgiéndonos a «replantejar el propòsit de l’educació i l’organització de l’aprenentatge», des d’una «visió holística» que «superi les dicotomies tradicionals entre aspectes cognitius, emocionals i ètics », i alertant-nos del risc de posar tot l’èmfasi« en els resultats dels processos educatius deixant de banda el procés d’aprenentatge ».

Aquestes reflexions ens recorden que fa un segle el nostre país va treballar molt seriosament per ser líder en educació, introduint les innovacions pedagògiques més avançades fins que la dictadura curt seva tasca. Ja llavors, pedagogs i mestres com Rosa Sensat escrivien: «Les classes on els nois se sentin en filera de cara al mestre i davant d’una pissarra, a l’escola tipus intel·lectualista, no es conceben dins de l’escola de la vida, on el noi ha de moure en llibertat per buscar els mitjans que li convenen a cada moment determinat en una lliure elecció de treball ».1)

Les escoles, que avui a casa nostra i arreu reprenen aquella tradició i el entronquen amb el discurs competencial i holístic de la UNESCO, tenen dos avantatges respecte de l’Escola Nova de fa cent anys. Un, que els avenços científics ens permeten saber com aprenem les persones, i posen en evidència que els mètodes transmissors no produeixen aprenentatge significatiu. I l’altre -fundamental-, que l’aparició d’internet ha transformat la manera com les persones tenim accés a la informació i al coneixement, la manera com interactuem, i les pràctiques de la gestió pública i de les empreses.

Són aquestes dues diferències clau respecte al debat de fa un segle, juntament amb el repte d’un creixement econòmic que ha d’estar guiat per la gestió mediambiental responsable i per la recerca de pau, inclusió i justícia social, que avui ens ha de portar a casa nostra a «replantejar el propòsit de l’educació i l’organització de l’aprenentatge». Perquè l’educació és un repte global que es construeix a nivell local, i serà complint el deure de fer possible una educació de qualitat per a tothom que podrem contribuir a la renovació de l’aprenentatge al món.

Presentació de l’edició catalana de l’Informe Unesco, 2015 per Eduard Vallory i Subirà, President del Centre UNESCO de Catalunya

1 Rosa Sensat «Reflexions sobre el Moment de la nostra escola pública» Revista de Psicologia i Pedagogia, Barcelona, ??novembre 1933, pp 406-415

Replantejar l’educació: ¿Cap a un bé comú mundial? Informe d’experts. Unesco 2015

«Els canvis del món actual es caracteritzen per nivells nous de complexitat i contradicció. Aquests canvis generen tensions per a les que l’educació ha de preparar els individus i les comunitats, capacitant-los per adaptar-se i respondre. Aquesta publicació contribueix a replantejar l’educació i el aprenentatge en aquest context. Part d’una de les tasques principals que té encomanada la UNESCO com a observatori mundial de les transformacions socials i té com a objectiu fomentar els debats públics sobre polítiques. És una crida al diàleg entre tots els interessats. s’inspira en una concepció humanista de l’educació i el desenvolupament, basada en el respecte a la vida ia la dignitat humana, la igualtat de drets, la justícia social, la diversitat cultural, la solidaritat internacional i la responsabilitat compartida d’un futur sostenible. Aquests són els fonaments de la nostra humanitat comuna. aquest llibre aprofundeix en la visió que presentaven dues publicacions memorables de la UNESCO: Aprendre a ser: l’educació del futur (1972), el ‘Informe Faure’; i Educació: hi ha un tresor (1996), el ‘Informe Delors’. »

«L’educació no pot resoldre per si sola tots els problemes del desenvolupament, però una visió humanista i holística de l’educació pot i ha de contribuir a aconseguir un nou model de desenvolupament. En aquest model, el creixement econòmic ha d’estar regit pel respecte al medi ambient i la preocupació per la pau, la inclusió i la justícia social. Els principis ètics i morals d’una visió humanista del desenvolupament s’oposen a la violència, la intolerància, la discriminació i l’exclusió. pel que fa a l’educació i la instrucció, suposen deixar enrere l’utilitarisme i l’economicisme de curtes mires per integrar les dimensions múltiples de l’existència humana. Aquesta visió posa l’accent en la inclusió de persones que freqüentment són discriminades: dones i nenes, poblacions autòctones, persones amb discapacitats, migrants, la gent gran i les poblacions de països afectats per un conflicte. Exigeix ??un plantejament obert i flexible de l’aprenentatge, que s’ha d’estendre tant al llarg com a l’ample de la vida: un plantejament que brindi a tots l’oportunitat de realitzar la seva potencial amb vista a un futur sostenible i una existència digna. Aquesta visió humanista té conseqüències a l’hora de definir el contingut de l’ensenyament i les pedagogies, així com la funció que correspon a mestres i altres educadors. La seva importància és encara major a causa del ràpid desenvolupament de les noves tecnologies, en particular les digitals. «